Esterilitat

Al nostre país, l’esterilitat afecta més del 20% de les parelles en edat reproductiva. De tots aquests casos, es considera que una tercera part es deuen a causa masculina, una tercera part a causa femenina, i el terç restant a tots dos membres de la parella.

1- Ledat de la dona. L’edat biològica adequada per tenir fills és dels 20 als 30 i avui dia s’estan tenint dels 30 als 40 anys.

La dona neix amb una dotació ja establerta d’ovòcits que des de la menarquia es van atrevint i envellint. Als 35 anys queden aproximadament el 10% dels òvuls i com menys queden pitjor és la seva qualitat ja que el pas del temps provoca alteracions en el procés de meiosi dels seus cromosomes.

L’índex de fertilitat mensual en dones de 40 anys és inferior al 5% per cicle. Segons dades d’Institut Marquès, amb l’anàlisi genètica dels embrions abans de transferir-los a la dona s’aprecia un percentatge anomalies cromosòmiques que augmenta segons l’edat: a la franja de 39 a 42 anys el percentatge d’embrions amb aquestes anomalies és del 85% . Per això, en aquests casos s’aconsella un Diagnòstic Genètic Preimplantacional per analitzar tots els cromosomes de l’embrió i transferir només a la dona aquells embrions que estiguin sans.

2- El deteriorament de la qualitat del semen. El debat sobre el deteriorament de la qualitat del semen humà es va iniciar fa més de 30 anys. Un estudi publicat el 1992, arribava a la conclusió que la mitjana de la concentració espermàtica havia decrescut a nivell mundial gairebé un 50% del 1940 al 1990. Per raó d’un 1% anual. Durant els darrers 20 anys s’ha observat, almenys en països industrialitzats, una disminució de la taxa de fertilitat. Més enllà del dubte del paper que puguin jugar en aquest declivi els canvis socials profunds experimentats per les societats industrialitzades, s’estén la sospita entre la comunitat científica de l’existència d’un deteriorament de la qualitat del semen.

En aquest sentit, Institut Marqués ha dedicat durant l’última dècada gran part del seu esforç en R+D a l’estudi del factor masculí. Les nostres investigacions i publicacions estan demostrant a la comunitat científica que els factors clàssicament atribuïts a l’esterilitat masculina quant a mals hàbits de vida no són la causa principal de l’esterilitat de l’home. Segons les nostres investigacions, el moment clau d’afectació es produeix durant el desenvolupament fetal del testicle i es deu als “disruptors estrogènics”, una llarga llista de substàncies químiques que a l’organisme humà actuen com a estrògens i que fan que una dona pugui oferir través de la sang nivells massa elevats d’estrògens al seu fetus home durant l’embaràs. Això explica les variacions importants quant a la qualitat del semen entre països i regions d’un mateix país i fa que considerem la contaminació ambiental per materials químics com a causa principal de l’esterilitat masculina.

Seguint amb aquesta línia de recerca, Institut Marquès ha realitzat diversos estudis sobre qualitat seminal i recentment ha analitzat juntament amb el CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) la concentració de disruptors endocrins a la llet materna a les comunitats autònomes amb grans diferències en la qualitat del semen.

1. Perquè no es produeix ovulació o els ovòcits no són aptes (capaces de donar lloc a un embrió evolutiu).
2. Perquè el semen no és fèrtil: no conté espermatozoides amb capacitat d’arribar des de la vagina fins a les trompes i fecundar l’oòcit.
3. Perquè les trompes no permeten el transport i la nutrició dels gàmetes (ovocits i espermatozoides) i de l’embrió.
4. Perquè l’úter no és capaç d’acollir l’embrió.
5. Perquè els embrions no tenen la dotació genètica adequada per desenvolupar-se

En principi es recomana que una parella que vulgui tenir un fill consulti el metge després d’un any de mantenir relacions sexuals. Però si algun dels membres de la parella sap que presenta alguna possible causa d’esterilitat (cirurgia ginecològica prèvia, endometriosi, edat avançada, etc.) es pot iniciar l’estudi quan ho desitgin.

S’aconsella consultar sempre un ginecòleg especialista en aquest tema. L’esterilitat és una de les ciències mèdiques que més ha avançat aquests darrers anys. Fins i tot la valoració inicial de la parella és més ràpida i eficaç si es duu a terme per part d’un equip de metges dedicats exclusivament a reproducció assistida.