Nascut a Barcelona el 1895, el Dr. Vicens Marquès va ser el pioner d’una saga de ginecòlegs que al llarg de 90 anys ha mantingut la mateixa vocació de servei amb què va néixer a principis del segle passat.
El primer dels ginecòlegs Marquès va destacar des de ben jove. Tot just ingressar a la facultat de Medicina, a l’Hospital Clínic, va començar a ajudar a la Farmàcia amb un sou de quinze pessetes mensuals, tota una fortuna per a l’època.
Cal recordar que en aquella època les dones parien a casa i les visites mèdiques es feien al domicili de la pacient. Per tant, l’activitat dels ginecòlegs era esgotadora però també especialment valorada. Com s’avisava el metge en cas d’urgència quan a tantes llars no havia arribat el telèfon? “El familiar de la pacient anava a casa a avisar-me”, recorda a la seva autobiografia. “Un cop, durant la guerra civil, una família molt modesta em va regalar un llapis de colors; una altra vegada, en plena guerra civil, després d’una intervenció difícil, la família em va obsequiar amb un pa de pagès que va fer les delícies de tota la família”.
Als 26 anys, el primer dels Drs. Marquès guanyava les oposicions a metge de Barcelona. L’any següent, el 1922, començava a exercir com a tocoginecòleg a la Casa de la Lactància. Avui, 90 anys després, la vocació de servei i amor a la Medicina s’ha transmès fins a la quarta generació de la família.
Després d’exercir com a metge a Barcelona durant la guerra civil, a principis dels anys 40 el Dr. Vicens Marquès funda i dirigeix la que seria un de les clíniques ginecològiques més avançades d’Espanya: el Sanatori Maternal, on es van arribar a practicar 7000 parts i més de 2000 intervencions ginecològiques.
El 1953, el seu esperit inquiet i afany de recerca el porta a convertir-se en un dels fundadors de la Societat Espanyola de Fertilitat, creada per avançar a ajudar les parelles amb problemes d’esterilitat.
Gràcies a aquesta inquietud per aprendre i millorar contínuament, el Dr. Marquès va ser un dels primers ginecòlegs espanyols a ensenyar i aplicar l’anomenat part sense dolor que a altres països europeus ja es realitzava i que ell va descobrir a congressos internacionals.
Consistia en una sèrie d’exercicis respiratoris i de relaxació que alleujaven el patiment de la dona i que requerien una gran feina d’entrenament prèvia durant l’embaràs. A mitjans dels anys 50, ja ensenyava aquest mètode juntament amb el seu fill. Eren conferències a què també acudien els marits de les embarassades, sens dubte un precedent dels actuals cursets de preparació al part.
En els seus escrits recorda que “el 1955 el papa Pius XII va fer una crida des de Roma als ginecòlegs de tot el món per parlar-nos del mètode. Jo vaig tenir la sort d’assistir i escoltar aquella conferència en què el sant Pare va destacar la tasca dels metges i els mitjans correctes per alleujar aquell “pariràs amb dolor”.
Som el 1955. Era una època en què el factor Rh encara no es coneixia i les transfusions representaven un perill greu per a la salut de la dona: La sífilis es tractava amb arsènic i mercuri, i l’extracció de la placenta es realitzava amb la pacient de genolls a el terra amb prou feines il·luminada per la llum d’unes espelmes subjectes sobre ampolles de vidre.
Les dones donaven a llum sobre la taula del menjador, mentre un familiar els subjectava les cames i el doctor els subministrava cloroform en comptagotes per alleujar els dolors del part.
Als paritoris abundaven les estampes de la Mare de Déu de la Cinta, protectora de les llevadores, i la tradició manava que l’acompanyant (la mare o l’àvia) encengués un ciri quan s’iniciava el part, que havia d’acabar abans que la cera es consumís. Els ecògrafs no existien, de manera que cada poca estona el ginecòleg havia de revisar l’evolució del part per comprovar que el seu desenvolupament fos correcte.
La Ginecologia és un bon reflex de la consideració que la dona ha tingut a cada època de la història. Per increïble que sembli, a l’Espanya de principis del segle XX encara es creia que la dona era ser intel·lectualment inferior a l’home. Així, als Manuals de Ginecologia del moment podem llegir frases tan que avui ens resulten insòlites, com que “l’únic fi de la dona és la procreació, i això exclou la feina”, que “per a ella es recomana només l’esport que contribueixi a la formació de la maternologia” o que “a la menopausa l’aparell genital de la dona es converteix en un paràsit”.
Davant d’aquesta visió androcentrista característica de l’època, el Dr. Marquès va ser un home avançat també en la seva concepció de la dona, per la condició del qual se sentia admirat. A la seva autobiografia proclama el seu “profund sentiment feminista, la seva adoració per la dona, l’ésser més excels de l’univers, i el seu agraïment, ja que per la meva professió a la dona els ho dec tot”.
Altres testimonis de l’època recollits al llibre “El Dr. Vicens Marques” recorden la seva generosa entrega als altres i com, en plena guerra civil, quan era reclamat per atendre un part, anava sempre a casa de la pacient sota el foc de els bombardejos i posant en perill la seva pròpia vida.
Mestre de l’empatia i escolta activa, el Dr. Vicens Marquès, segons el seu fill, el Dr. Leonardo Marquès Giraut, “era exquisit amb les pacients. No feia mai la sensació de tenir pressa; les escoltava com si no tingués ningú que ho esperés. Es preocupava de les repercussions que la malaltia tenia sobre tota la família. Més d’una vegada la senyora sortia del despatx sense recepta, amb unes paraules de comprensió i consol, i t’adonaves que havia iniciat la seva curació.”
Recordant les paraules del seu deixeble, el doctor Josep Maria Vilarrasa, “va ser un home bo, recte, professional excel·lent, un exemple de cavallerositat, moderació i honestedat. La imatge viva de la dignitat, un luxe com a mestre”.
Avui, 100 anys després que comencés a exercir com a metge, podem dir que el seu fill, el Dr. Leonardo Marquès Giraut, el seu nét, el Dr. Leonardo Marquès Amorós i el seu besnét, el Dr. Borja Marquès López-Teijón, han romàs fidels a la seva trajectòria
Rellena el formulario y nos pondremos en contacto contigo para organizar una visita con un especialista en Reproducción Asistida.
Institut Marquès, clínica LGTBI Friendly
