Sabem i reconeixem la importancia que té parlar als nadons des del moment de néixer. i d’estimular-los neutrològicament . Ara tenim la gran oportunitat de fer-ho molt abans, cosa que representa un gran avenç.
L’assaig clínic, titulat “Fetal facial expression in response to intravaginal music emission”, ens ha permès demostrar que els fetus senten des de la setmana 16 (quan el fetus només fa 11cm) i que responen amb moviments de vocalització únicament quan s’emet música des de la vagina de la mare.
Hem descobert la fórmula perquè sentin com nosaltres, perquè els arribi el so de manera eficaç pel que fa a intensitat i sense distorsions.
Els fetus responen a la música via vaginal movent la boca i la llengua, com si volguessin parlar o cantar.
Hem aconseguit comunicar-nos amb el fetus. Per primer cop, aconseguim que un fetus faci un moviment específic tal i com vam explicar a la roda de premsa de presentació de l’estudi.
La revista “Ultrasound” de la British Medical Ultrasound Society (BMUS), ha publicat el nostre estudi Expressió facial fetal en resposta a l’emissió de música via vaginal, una investigació sobre l’audició fetal pionera a escala mundial. Actualment és lestudi més llegit de Ultrasound.
Aquest treball descobreix que, des de la setmana setze d’embaràs, quan el fetus fa 11 cm, ja hi ha resposta a la música emesa via vaginal a través de moviments específics de boca i llengua.
La nostra hipòtesi de partida suggereix que la música indueix una resposta de moviments de vocalització, ja que activa circuits cerebrals d’estimulació del llenguatge i de la comunicació. És a dir, l’aprenentatge comença a l’úter matern.
Amb aquest estudi demostrem, a més, que l’única manera que el fetus sentí la música, tal com la sentim nosaltres, és si l’emetem des de la vagina de la mare. Si emetem música des de l’exterior, a través de l’abdomen, el fetus no la percep igual.
Para realizar el estudio, se diseñó un dispositivo vaginal especial que posteriormente la empresa Music in Baby ha comercializado con el nombre de Babypod®.
Vam presentar i explicar les principals conclusions de l’estudi al Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). La Dra. Marisa López-Teijón, ha estat galardonada amb el Premi Ig Nobel de Medicina, en concret amb el primer que es concedeix a Obstetrícia en els 27 anys d’història del premi.
Pel que hem investigat, sabem que la veu de la mare i els sons de l’exterior no els sent tal com s’emeten: els teixits tous de la paret abdominal i de l’interior del cos de la mare absorbeixen les ones sonores, disminuint-ne la intensitat i, a més, produeixen distorsió de les paraules. És com si estigués envoltat de coixins o, com quan nosaltres escoltem parlar a l’habitació del costat, però no aconseguim entendre la conversa.
Segons un estudi realitzat amb ovelles gestants i publicat el 1996, les paraules emeses des de l’exterior i enregistrades dins de l’úter només són intel·ligibles aproximadament en un 50% (Griffiths et al, Journal of the Acoustical Society of America).
Es diu que el fetus sent principalment els tons greus i això és perquè els tons aguts queden encara més esmorteïts.
Perquè escoltin el mateix que nosaltres, l’única via és la vaginal
La vagina és un espai tancat i, per tant, no hi ha cap dispersió del so. A més, les capes de teixit tou que separen el fetus de l’emissor de so són menors: només els separa la paret vaginal i la uterina.
Col·locant un altaveu a la vagina, el fetus pot sentir gairebé amb la mateixa intensitat amb què s’emet.
Una part del so es reflecteix a l’exterior i una altra queda absorbida i distorsionada pels teixits tous que componen la paret abdominal i uterina. Al fetus només arriba la part transmesa i és de menor intensitat i claredat que en el punt d’emissió.
És un espai tancat, no hi ha dispersió del so i les capes de teixit tou que separen el fetus de l’emissor de so són menors. Només hi ha la paret vaginal i uterina i, per tant, eliminem la reducció que suposa la paret abdominal.
L’estudi es va centrar a aconseguir que el fetus percebés més intensitat de so. Per això, dissenyem un dispositiu nou i específic per emetre música des de la vagina de la mare.
L’estudi es va dur a terme en pacients embarassades del nostre centre que es trobaven entre les setmanes 14 i 39 de gestació. Durant tota la feina, l’equip d’investigadors va observar per ecografia la reacció del fetus en sentir música emesa via abdominal i via vaginal. També van comparar resultats, emetent vibracions sense música des de la vagina.
La música utilitzada a l’estudi publicat va ser de Johann Sebastian Bach, més concretament Partita in A Minor for Flute Alone – BWV 1013.
A les ecografies prèvies a l’inici dels estímuls, els investigadors van observar que, aproximadament, el 45% dels fetus presentava de forma espontània moviments de cap i d’extremitats, un 30% moviments de la boca o de la llengua i un 10% treia la llengua. Això és el que habitualment fa un fetus en estar despert.
Abans de l’ecografia, la pacient embarassada es va col·locar el dispositiu vaginal dissenyat per a l’estudi, que emet una intensitat mitjana de so de 54 decibels (l’equivalent a una conversa en to baix o música ambiental).
El 87% dels fetus van reaccionar amb moviments inespecífics del cap i extremitats, i moviments específics de la boca i la llengua, que cessaven en deixar de sentir la música. A més, amb música vaginal, prop del 50% dels fetus va reaccionar amb un moviment molt cridaner, obrint moltíssim la mandíbula i traient la llengua al màxim.
A l’abdomen de l’embarassada es van col·locar uns auriculars que emetien la música amb una intensitat mitjana de so de 98,6 decibels (nivell equivalent al de la sirena d’una ambulància o la música en una discoteca).
Durant aquesta part de lestudi, no es van observar canvis en les expressions facials dels fetus.
Per saber si la reacció fetal es devia a la vibració de les ones sonores (és a dir, a vibració mecànica no musical), la pacient embarassada es col·loca un vibrador vaginal com els que s’utilitzen com a joguina sexual. L’equip d’investigadors va fer les ecografies, emetent vibracions sonores a una intensitat mitjana de 68 decibels (l’equivalent a una conversa en to alt). En aquesta part de l’estudi, tampoc no observem canvis en les expressions facials dels fetus.
La nostra hipòtesi és que la música indueix una resposta de moviments de vocalització, ja que activa circuits cerebrals destimulació del llenguatge i de la comunicació.
Un cop completada la formació de l’orella interna, quan a través de la còclea arriba un estímul auditiu que inclou ritme o melodia, s’activarien centres molt primitius del tronc de l’encèfal a l’àrea relacionada amb la conducta social que indueixen a la vocalització.
Un grup de cèl·lules anomenat col·licle inferior és el que detecta el so. Si a aquestes cèl·lules els sembla que el so és harmònic i l’associen a música, s’estimulen i s’activen els nervis responsables de mobilitzar la boca, la mandíbula i la llengua per vocalitzar (pas previ al llenguatge).
Actualment, en col·laboració amb la Càtedra de Neuroanatomia de l’Hospital Clínic de Barcelona i amb la de Radiologia de l’Hospital San Rafaele de Milan, el nostre equip d’investigadors investiga, mitjançant ressonància magnètica en embarassades, quines són les àrees cerebrals fetals que s’activen amb música emesa via vaginal.
Sabem que els nadons comencen a vocalitzar espontàniament en resposta als sons que escolten i comencen a explorar el registre de les veus: és la fase prèvia a la parla. Davant de sorolls o sons dissonants, no s’activen aquests circuits de neurones; cantar o parlar a un nen lestimula la parla, mentre que un soroll no.
Com que es tracta d’una resposta i no d’un reflex, la reacció del fetus depèn de múltiples factors i per això és diferent a cada moment. Varia en funció de l’activitat neuronal del tronc de l’encèfal en aquest instant, per la qual cosa la resposta podria dependre de la fase del somni en què es trobe el fetus o dels nivells de glucèmia. Per exemple, quan cantem a un nadó, aquest també reacciona de manera diferent depenent de si té gana, set o somni.
Si els fetus responen a la música emesa en vagina a 54 decibels i, no obstant, no responen a la música emesa des d’abdomen a una intensitat molt més gran, cal suposar que no la senten. La reducció de la intensitat dels sons que arriben al fetus des de l’exterior fa que amb prou feines siguin audibles.
Resulta vistós que no es produeixi resposta al vibrador vaginal malgrat emetre un so a una intensitat de 68 decibels. Sabem que el so són vibracions amb freqüència regular i que el soroll són vibracions amb freqüència irregular. El soroll és una organització disharmònica del so i la música és una organització harmònica del so.
En estudis posteriors, el nostre equip investigador ha pogut observar que no responen a l’emissió de xiulets a 54 decibels via vaginal i això és perquè la resposta del fetus es produeix en base a estímuls que indueixen respostes de comunicació. La música o el llenguatge ho poden provocar, però un soroll no.
Quan parles o cantes al teu nadó, ell també intenta comunicar-se amb tu intentant vocalitzar; això no passa així quan escolta un soroll, ja que es tracten de circuits cerebrals diferents.
En un estudi de la Dra. Perani (Dra. Perani et al, PNAS) s’analitzen, mitjançant ressonància magnètica, les àrees cerebrals que s’activen amb música i s’observa com es produeix una activació cortical i subcortical de centres auditius primaris i d’altres de més evolucionats, especialment a l’hemisferi cerebral dret. Davant de sons dissonants, no s’activaven aquestes àrees, sinó que s’abolia aquesta activació cerebral.
La resposta del fetus no es produeix, per tant, davant de les vibracions sonores o el soroll, sinó davant de la música.
Comparació de la resposta fetal als diferents estímuls sonors
Amb música vaginal, el 87% dels fetus va reaccionar fent moviments de la boca i la llengua. Amb música des de l’abdomen i amb vibració vaginal, no hi va haver cap canvi.
Per fer aquest estudi científic vam dissenyar un prototip de dispositiu vaginal emissor de música, que vam anar perfeccionant. Amb l’objectiu que tots els fetus poguessin beneficiar-se d’aquest descobriment i poder escoltar bé les veus o la música, hem cedit a Music in Baby pla nostra idea i tecnologia.
Babypod® pés un petit altaveu vaginal molt fàcil de fer servir i que no presenta cap risc per a l’embaràs. Es col·loca com un tàmpax i es connecta a la música a través del telèfon mòbil.
Aconsellem fer-lo servir des de la setmana 16 de gestació fins al final de l’embaràs, sempre que no aparegui alguna de les contraindicacions d’ús: dilatació del coll uterí, gestacions d’alt risc obstètric per malformacions uterines, amenaça de part prematur, ruptura prematura de membranes, placenta prèvia o infeccions vaginals o urinàries actives.
S’aconsella l’aplicació de BabyPod® durant intervals de 10 a 20 minuts, una o dues vegades al dia. No hi ha una limitació determinada però per no interrompre els cicles de son, es recomana la pauta anteriorment esmentada.
Hem fet estudis analitzant la resposta fetal en escoltar la veu de la seva mare i altres veus parlant. En cap cas no hem trobat diferències en la resposta a la veu de la mare respecte a altres veus femenines o masculines. Tampoc no s’ha detectat cap reacció quan el fetus escolta la veu emesa des de l’exterior, ni quan parla la seva mare independentment de la intensitat.
En canvi, quan qualsevol veu s’emet via vaginal sí que hi ha reacció fetal: aproximadament el 75% dels fetus respon amb moviments de boca o llengua però no es produeixen moviments de protrusió de la llengua.
Ens han cridat especialment l’atenció els resultats amb veu de Mickey Mouse: el 17% dels fetus treuen la llengua en sentir-la. L’explicació és que el personatge de Disney parla en “falset” (to més elevat, més agut i amb musicalitat), i és així com solem parlar als nadons.
De manera natural, ja hem comentat que els arriba com un xiuxiueig, amb prou feines la senten i no els desperta. De manera natural, ja hem comentat que els arriba com un xiuxiueig, a penes la senten i no els desperta.
Suposem que seria més fàcil que reconeguessin veus després de néixer si durant l’embaràs els arribessin a un nivell clarament audible, via vaginal.
Amb el dispositiu vaginal que estem utilitzant a la nostra investigació, qualsevol persona que ho desitgi pot parlar al fetus.
És més fàcil entendre les respostes fetals, si pensem en allò que fa un nadó. En aquest sentit, el que diferencia un fetus d’un nadó és l’aïllament a l’interior de l’úter i el desenvolupament cerebral, però l’audició i els circuits primitius del tronc de l’encèfal són iguals.
Quan ens volem comunicar amb un nadó li parlem amb un to més elevat, més agut i amb musicalitat. Això estimula la seva comunicació, indueix moviments de vocalització, que són el pas previ al llenguatge. La música modula els sistemes datenció i de memòria. Sabem que és més fàcil aprendre les taules de multiplicar amb música o com recordem la lletra de cançó.
La parla en to greu i monòton no els estimula. Tampoc no són font d’estímul els sorolls puntuals o monòtons. Suposem que els fetus no responen a la vibració de les ones sonores (no musicals) via vaginal, igual que els nadons no responen al soroll d’un rentaplats.
Perquè la música és la forma de comunicació més ancestral entre els humans. El primer llenguatge va ser musical, precedint el llenguatge parlat. És l’estímul més gran que tenim per a la comunicació.
Tenim circuits cerebrals específics per a la música: els uns indueixen plaer, els altres estimulen l’àrea social, els altres la memòria. Amb els estudis, hem descobert circuits del nostre cervell més primitiu específics per a la vocalització.
Per quina raó la música sempre ha estat present al llarg de la història? Et convidem a descobrir-ho a El blog de la fertilitat.
El centre del plaer “nucli accumbens” no está mielinitzat a la setmana 16. No sabem en quin moment de l’embaràs el nucli accumbens comença a funcionar, però és probable que sigui a partir de la setmana 26. N’obtindrem més dades amb l’estudi d’investigació que estem duent a terme amb dones embarassades, fent ressonància magnética cerebral als fetus mentre s’emet música per via vaginal.
Sabem i reconeixem la importancia que té parlar als nadons des del moment de néixer. i d’estimular-los neutrològicament . Ara tenim la gran oportunitat de fer-ho molt abans, cosa que representa un gran avenç.
Sabies que el fetus sent i respon a la música quan li arriba des de la vagina de la mare?
Ho hem comprovat en un estudi clínic que el nostre equip ha publicat a la revista britànica Ultrasound. Ara tu també pots saber com reacciona el teu fill davant de la música i viure amb ell una experiència única.
T’atendran els especialistes que han participat al nostre estudi mèdic, ginecòlegs acreditats per la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia per a la realització d’ecografies obstètriques i Diagnòstic Prenatal, capacitats per detectar en molts casos possibles malformacions fetals.
En acabar la sessió rebràs un dossier amb fotos i DVD amb les imatges del teu fill i un Babypod perquè puguis continuar escoltant música amb ell durant la resta del teu embaràs.
Preu de l’exploració + Babypod: 190€
Rellena el formulario y nos pondremos en contacto contigo para organizar una visita con un especialista en Reproducción Asistida.
Institut Marquès, clínica LGTBI Friendly
